21 exposicions a Barcelona
21/07 Inauguració Dilluns 19:00hs
Comissari: Andrés Aguilar Caro
27/07 Finisatje Diumenge 18:00hs
22/07 Inauguració Dimarts 19:00hs
Clara Garrido
23/07 Inauguració Dimecres 19:30hs
Agate Tūna
Marc Ávila Català
Caroline Roberts
Ella Morton & Dale Rio
Francesco Amorosino
Activitat coordinada per Maria Solaguren-Beascoa Negre
Marta Fàbregas
Ralph Nevins
Giorgia Pinzauti & Tommaso París
Rob Macdonald
Javier Talavera
Kei Ito
Kevin Hoth
Séverine Chauveau
Sibux & Jordi Bofill Cunillera
Sofia Silva
24/07 nauguració Dijous 19:30hs
Ludovica Bastianini
Wai-Hang Siu
Comissàries: Arantxa Berganzo & Astrid Jacomme
Coordinadora: Célica Veliz
BienCuadrado Gallery Art
Instant Flashes, Urban Traces
Instant Flashes, Urban Traces és una exposició que busca trencar les barreres de la creació tradicional en fusionar la immediatesa de la fotografia instantània amb la presència efímera de l'art urbà. La mostra convida a l'experimentació i l'alliberament creatiu, explorant l'autenticitat i la transitorietat en el paisatge metropolità. Els artistes seleccionats són Alex Mehiel, Andrea Cassady, Anika Neese, Clare Bailey, Cromwell Schubarth, Erin O'Leary, Felicita Russo, Gabi Torres, Jennifer Rumbach, Polaroscope, Mila Nijinsky, Natalia Romay i Paolo DellaCiana.
Experimental HUB
"World of Illusion" és un projecte artístic que explora els límits de la percepció visual mitjançant una amalgama de tècniques fotogràfiques i creatives. En aquest treball, Clara Garrido combina la pintura amb llum, el fotomuntatge, les llargues exposicions i la fotografia de paisatge, generant un univers visual on el real i l’imaginari es fonen de manera orgànica. El que distingeix aquest projecte és l’enfocament personal i experimental que adopta l’artista: viatja principalment sola, submergint-se en nous indrets que, d’alguna manera, li permeten connectar profundament amb l’entorn i amb la seva pròpia creativitat. En arribar a aquests destins, la Clara deixa que sigui el seu instint artístic el que marqui el rumb de la seva obra, sense restriccions, cosa que confereix a cada imatge una energia única i impredictible. Aquest enfocament no només pretén captar l’essència dels paisatges, sinó també transformar aquests escenaris en mons onírics, on la realitat es distorsiona i la imaginació s’expandeix, creant una experiència visual que convida a la reflexió entre el real i l'irreal.
Grains of Sands and Screens
Grains of Sands and Screens és una obra de videoart d’Agate Tūna que explora la identitat canviant del silici, un element que es troba en moltes formes, des de la sorra i el quars fins al vidre, els ossos i els microxips. Movent-se entre la cosa natural i la cosa tecnològica, el corporal i el digital, el silici actua com un connector entre mons aparentment oposats. A través d’una combinació de quimigrames escanejats i moviment generat per IA, l’obra traça paral·lelismes visuals i conceptuals entre el creixement orgànic de les estructures cristal·lines i la fluïdesa dels mitjans digitals. Convida l’espectador a reflexionar sobre com de profundament arrelat està el silici tant en els nostres paisatges físics com en les nostres realitats virtuals. Com retenen memòria els materials? Pot un mineral somiar, registrar o invocar? A través d’un joc rítmic d’imatge i moviment, Tūna ens convida a observar les traces fantasmals i els polsos energètics que emergeixen dins les infraestructures que tan sovint passem per alt.
Museum of Stones és una reflexió personal sobre els records i la connexió humana amb el paisatge. L’artista era una nena que sempre duia les butxaques plenes de pedres recollides en espais liminals com platges i rius. Encara avui, quan visita familiars i amics, es troba a si mateixa recollint pedres com a talismans d’un moment en el temps. Durant el confinament, va començar a dibuixar les pedres, evocant aquells records. Partint de cianotípies, la Caroline va desenvolupar el seu procés, afegint una base de paper de gelatina de plata per aconseguir més color i utilitzant una combinació de màscares i productes químics per crear les formes i textures. El resultat és un equilibri entre el caos i el control, generant textures que imiten els processos de sedimentació i erosió de les roques. Museum of Stones no és un museu tradicional, sinó més aviat una col·lecció d’objectes amb un significat personal, vinculats a llocs i persones, que convida a reflexionar sobre com la memòria converteix els llocs ordinaris en especials.
Fragments from a Torn Earth
Fragments from a Torn Earth explora la fragilitat i la volatilitat dels paisatges extrems a través de noves obres de Dale Rio i Ella Morton. L'any 2024, Dale va documentar els paisatges volcànics de Sicília, Itàlia, i Ella va capturar el contrast entre els deserts freds i àrids de Svalbard, Noruega, i Atacama, Xile. Ella utilitza tècniques experimentals com el mordançage i el film soup en pel·lícula de gran format per crear canvis de color surrealistes i aixecaments d’emulsió. La seva obra presenta paisatges de glaceres en desgel, gel flotant, salaris, volcans i estrelles del desert, reflectint el poder de la terra i els ràpids canvis que està patint a causa de l'escalfament global. Per la seva banda, el treball de Dale explora com el temps es manifesta en paisatges volàtils a través d’imatges seqüenciades i foto instal·lacions que expressen els conceptes de cronos i kairos. Ambdues obres aborden temes de temps profund, col·laboració humana i no humana, i la relació de la humanitat amb la terra enmig de la crisi climàtica actual.
Kaleidocity
Aquest projecte combina fotografia, gràfics, videoart, música i jocs, oferint una experiència artística multidimensional. Fusiona diverses sèries fotogràfiques d’Amorosino, acompanyades per música electrònica original composta per Stefano G. Falcone, establint un diàleg dinàmic entre imatge i so. La sèrie central del projecte, Mirage, està formada per mandales en blanc i negre, creades meticulosament mitjançant la multiplicació i fusió de còpies de la mateixa fotografia arquitectònica. Aquestes composicions intricades generen un ritme visual repetitiu, transformant les estructures urbanes en patrons hipnòtics. A més de la part visual i musical, Kaleidocity també incorpora un element interactiu: un joc de cartes inspirat en la sèrie Mirage. Cada mandala es descompon en nou peces individuals que es poden reorganitzar de múltiples formes, permetent als participants crear un trencaclosques infinit i en constant evolució. Aquest enfocament lúdic reforça la temàtica de transformació i reinterpretació del projecte, convidant el públic a interactuar amb l’obra de manera immersiva i participativa.
Placenta Sinestètica és un projecte fotogràfic que explora la connexió profunda entre els cossos humans i l'entorn natural. Inspirat per la reflexió de Fellini sobre la realitat, el projecte es desenvolupa als aigües termes de Sorgeto, a Ischia, i als canals de Venècia. A través d'un ritual col·lectiu d'immersió a l'aigua termal, els participants busquen experimentar un estat de consciència pura, sense interferència de l'ego, observant la natura sense judici. Els retrats en blanc i negre dels cossos i la seva interacció amb el paisatge es complementen amb visions lisèrgiques creades mitjançant treball digital. Les fotografies es "pinten" amb les aigües termals i de llacuna, després es deixen reposar en un lloc fosc durant sis mesos, i això permet que la floridura creixi sobre elles. Aquest procés crea formes i colors inesperats, fusionant la intenció humana amb els efectes naturals.
.jpg)
En el context de l'enginyeria i l'arquitectura, el terme blueprint s'utilitza comunament per referir-se a qualsevol classe de plànol o representació gràfica detallada. En aquest sentit ampli, designa qualsevol imatge tècnica que contingui informació detallada sobre un objecte o estructura. Blueprints és un exercici de reflexió sobre el cos i la seva representació, una recerca sobre allò que persisteix més enllà de la presència física. La proposta pren forma a través d'un conjunt de cianotípies a escala 1/1, resultat d'un procés que involucra elements essencials com la llum del sol, l'aigua de mar i els mateixos cossos retratats. Les empremtes del cos, convertides en vestigi, transiten entre la presència i l'absència. La identitat ja no es defineix per trets individuals, sinó per l'acumulació de formes que no pertanyen a ningú i que, alhora, ens contenen a tots.
My Irradiated Friends és una exploració de l'invisible i perdurable. A través de tècniques fotogràfiques sense càmera, performances i artefactes, el projecte afronta el llegat del trauma nuclear, revelant històries ocultes i personificant l'impacte generacional de la radiació. Com a supervivent de tercera generació de la bomba atòmica, la seva obra neix d'una experiència personal profunda. Des del seu naixement, quan el seu avi es va assegurar que no tingués defectes congènits, el treball d'Ito explora la mutació, primer com una fantasia infantil i després com una realitat dolorosa en veure el seu avi sucumbir al càncer. La veritable empremta de la radiació no acaba amb l'explosió, sinó que s'estén a través dels gens i les generacions. My Irradiated Friends captura les ombres d'aquests “mutants irradiats”, difuminant la línia entre la il·lusió i la realitat. Aquestes obres són monuments al trauma heretat i a les tensions nuclears actuals, convidant l'audiència a honorar les memòries de tragèdies nuclears tant històriques com contemporànies.
L'obra de Kevin Hoth explora el paper vital de les flors a la natura, sovint simbolitzant puresa, esperança i consol, especialment en moments de dol. El seu interès per aquest tema es va aprofundir el 2016 quan va observar la presència de flors en entorns hospitalaris, on oferien una sensació d'alleujament i resiliència. Aquesta experiència va influir en projectes com Flowers for M i Freshly Shredded Flowers, que eventualment van portar a Immortal Chromatic. En aquesta sèrie, incorpora imatges de flors que conserven el seu color fins i tot després de la mort en mosaics de pel·lícula instantània a gran escala. El seu procés comença amb una fotografia d’un ram de flors, que fragmenta i transfereix a les rajoles de pel·lícula instantània. Cada fragment és manipulat amb llum solar i calor, creant "cicatrius" visuals que transformen la interrupció en un acte expressiu i creatiu. Al llarg de vuit anys de treball amb pel·lícula instantània, Hoth ha desenvolupat un llenguatge visual distintiu, referint-se a aquestes obres com Polawrongs, Hotharoids o Les Instants Physiques.
(16) PSYCHE
L’exposició traça un recorregut on els minerals crítics suren com a fragments d’una geopolítica en expansió. Aquests materials, essencials per a la infraestructura digital, no només han transformat el paisatge terrestre, sinó que han configurat noves maneres d’habitar-lo, substituint l’experiència del món per la seva explotació. Els paisatges còsmics evoquen l’inassolible. La superfície àrida dels astres es converteix en un reflex de la nostra pròpia desertificació: emocional, cognitiva, relacional. En aquest viatge, allò binari és una projecció de la nostra alteritat convertida en signe, on ens enfrontem a la visió del nostre cos tecnològic. Aquesta transició ens ha portat de l’orgànic a l’algorítmic, de la presència a l’automatització. Encara és possible la trobada amb l’altre o hem d’acceptar que estem abocats a una sinapsi electrònica? Aquí no hi ha respostes definitives, només un territori on la tensió entre l’anhel i l’absència accentua les conseqüències d’un temps accelerat. Allà on la hiperconnectivitat dilueix el sentit de la presència humana, som testimonis d’un canvi irreversible en la nostra manera d’experimentar la realitat i de situar-nos davant del desconegut.Fragment del text curatorial d’Isabel Hernández
Retrat de la Família de l’Experimental 2024
Aquesta instal·lació és el resultat d’una acció performativa i col·lectiva realitzada durant el V Experimental Photo Festival 2024. 80 artistes, participants i col·laboradors es van sumar a la creació d’un retrat col·lectiu, no des de la imatge figurativa, sinó des de l’experiència compartida i la petjada física que deixa el cos en l’espai fotosensible. L’obra està composta per quatre grans teles de cianotípia, cadascuna conserva les empremtes úniques del moment específic de participació, registrant no només formes sinó energies, relacions i decisions compartides. No hi ha una autoria única: cada traç és el resultat de múltiples presències i accions simultànies, fent d’aquesta peça una manifestació literal i simbòlica del que significa ser comunitat. Més que una imatge, aquest retrat col·lectiu és una memòria material i afectiva. És l’eco d’una comunitat que es reuneix entorn de l’experimentació fotogràfica com a acte vital, lúdic i polític. La fotografia deixa de ser una tècnica de captura per convertir-se en una experiència compartida, processual i expandida.
Musas: Mujeres que nos Inspiran
Musas: Dones que ens Inspiren és una sèrie de retrats de dones internes al Centre Penitenciari de Brians 1, Catalunya, realitzats per l'artista, activista i feminista Marta Fàbregas. Com a part del projecte “Traspassant l’Objectiu” de la Fundació SETBA, Fàbregas imparteix tallers de fotografia de retrat a les internes. El projecte busca millorar l’autoestima de les participants i potenciar la seva inserció laboral, donant lloc a una sèrie d’imatges que exploren l’empoderament a través de la fotografia. Després d’una acurada selecció de retrats que els fa ella mateixa, el darrer dia, l’artista utilitza la seva pròpia tècnica, la "Transfotografia", una variant del transfer fotogràfic, per crear aquestes peces úniques de gran format que combinen collage i textures, tot cosit en un llenç amb cordill. Amb aquestes peces úniques, Fàbregas situa aquestes dones com a muses per tal de donar visibilitat al col·lectiu de dones i retornar-les a la llum. L’artista va donar aquestes peces a la Fundació Setba.
Slices of life
Les imatges de les càmeres que creo actualment utilitzen sensors lineals 1xN de Sony, que ja han estat descatalogats. El processament intern es basa en processadors en temps real STM32, amb programari, circuits i plaques dissenyats específicament per a aquestes càmeres. El resultat d’aquestes càmeres es pot considerar com a pel·lícules unidimensionals, on els fotogrames s’apilen un al costat de l’altre. Les imatges generades es poden imaginar com X*T (temps) quan el sensor està en posició vertical. En certa manera, el resultat és fortuït: només es pot saber si s’ha obtingut alguna cosa interessant un cop es visualitza a l’ordinador. El projecte Video to Still utilitza programari lliure i programes de creació pròpia per generar les imatges finals. Els vídeos es capturen amb càmeres GoPro i Nikon Z (fins ara).
City of Ghosts
A City of Ghosts, Rob Macdonald fusiona objecte i imatge amb la tècnica experimental de fotograma per crear un llenguatge visual que reflecteix la tensió entre els beneficis del turisme i el seu impacte en les comunitats locals. Imatges digitals en color preses en ciutats com Madrid i São Paulo es transformen en impressions monocromàtiques al laboratori fotogràfic, combinades amb senyals de plàstic que es converteixen en contorns gràfics en blanc i negre. La sèrie juga amb patrons, línies i estructures que interrompen la imatge, generant una nova estètica que explora la relació entre el turisme i la ciutat. Les figures humanes són intencionadament ambigües, i els cartells vintage de la dècada de 1960 evoquen una visió romantitzada dels viatges del passat, funcionant com un comentari sobre la realitat contemporània de les protestes contra el turisme massiu.
En aquesta exposició, l'artista explora la relació entre la fotografia i la memòria, qüestionant què es recorda, què s'oblida i què es decideix conservar. Planteja interrogants sobre la veritat en els records: resideix en els detalls precisos d'una imatge o en les sensacions que perduren en la ment? L'artista reflexiona sobre com la fotografia sovint es considera una representació fidel de la realitat, tot i que el temps afecta tant la imatge com el seu procés i material fotosensible. Normalment, una fotografia evoca un record, però a vegades aquest ja no coincideix amb la imatge capturada. Per això, en aquesta exposició inverteix el procés habitual: en lloc de partir d'una imatge per recordar, utilitza el material fotogràfic per crear "objectes-memòria", peces que reflecteixen el seu record més que la realitat. Així, la seva obra transforma la fotografia en una interpretació personal del temps i la memòria.
Gènesi: Fotografia d’un Futur Alternatiu
Una exposició de fotografia de ciència-ficció que neix de la trobada entre dos artesans de la imatge dins la comunitat Foto Experimental. Junts, imaginen un futur distòpic, un escenari on la societat sobreviu al marge de l’alta tecnologia i amb escassetat de recursos. En aquest context, les comunitats fotogràfiques esdevenen claus, reunint fotògrafxs, químicxs, científicxs, artistes i defensorxs del medi ambient. Juntxs, rescaten antics processos fotogràfics, fent servir la llum solar per imprimir sobre superfícies vegetals, creant objectes fotosensibles amb productes naturals i reacondicionant càmeres mecàniques. 4 tècniques fotogràfiques capturen l’essència de la llum i la seva influència en el nostre món. Amb SIBUX i les seves cianotípies, antotípies i clorotípies, més les solarigrafies instantànies amb lent de JB Cunillera.
Receptacle
—transmissor d’informació—
Receptacle és una sèrie sobre els arbres com a antics habitants del planeta; són contenidors d'informació transmesa de generació en generació als quals podem recórrer. Són la clau per a una vida pròspera i virtuosa, les seves llavors abasten la continuïtat del que ha estat plasmat. Transmeten un ensenyament d'unitat, d'identitat compartida per a un acord integral. Els arbres són antenes a les quals podem acudir perquè ens ensenyin a viure i a recórrer el nostre camí. Escoltant els seus missatges deixem anar les nostres mesquineses i ens connectem amb el cor. En honorar la seva presència i la seva persistència comprenem el nostre lloc al món.
En aquesta obra, l'artista crea una poètica de la llar, explorant objectes morts, records històrics i sentiments connectats a ells. Va transformar teles, roba i fotos antigues, combinant-les amb objectes trobats en mercats de segona mà, com fotos de casaments, retrats de dones dedicades a la vida domèstica, i soldats amb els seus uniformes. A través d'aquests elements, emergeix un contrast incòmode entre la fragilitat de la gràcia femenina i la violència implícita en la seva imposició. Les peces de la sèrie, que inclouen agulles de cosir, vidres trencats i altres objectes domèstics, mostren ferides i fractures, reflectint una bellesa que amaga patiment. A més, s'incorporen peces de cuir acolorit provinents del treball del seu pare, la qual cosa atorga un caràcter personal i íntim. L'obra convida a reflexionar sobre els drets conquerits amb esforç i la necessitat de preservar-los i millorar-los en el futur.
Customers
En aquest projecte, Wai-Hang Siu recopila rebuts de paper tèrmic de persones de diversos orígens, transformant aquestes transaccions quotidianes en retrats íntims i singulars. A diferència de les reproduccions convencionals en cambra fosca o impressions digitals, els rebuts tèrmics tenen una qualitat irreproduïble. Amb el temps, s’esvaeixen, reflectint la naturalesa efímera tant del material com dels hàbits de consum. Cada rebut, generat en una transacció única, es converteix en un registre momentani però distint del consum. La sèrie aborda l’evolució dels comportaments de consum, mostrant com la identitat es modela constantment dins de la cultura capitalista. Al mateix temps, desafia les nocions tradicionals de preservació fotogràfica i reflexiona sobre la materialitat de la fotografia en l’era contemporània.
Echoes of the (in)visible
Comissàries: Arantxa Berganzo & Astrid Jacomme
Com sonen els rius, les muntanyes i les valls? I la desforestació, la contaminació i l’edificació massiva? Realment l’aigua que flueix pels rius sona igual que la que refreda les centrals nuclears? La dicotomia de la relació de l’ésser humà amb la natura és desconcertant: n’admira la bellesa, però no prou com per evitar emmagatzemar-hi residus radioactius en les seves entranyes o arrasar els seus boscos per aixecar-hi torres de formigó. Els artefactes humans ocupen el seu lloc, mentre lla vegetació original s’esvaeix, convertint l’ésser humà en l’amo d’un territori domesticat, desnaturalitzat i àrid. “Ecos del (in)visible” ens convida a fer un viatge per països naturals, abstractes i sonors, per reflexionar sobre el visible i l'invisible, i qüestionar la petjada que estem deixant al nostre entorn. Realment volem que aquest sigui el nostre llegat? No podem girar l’esquena a la crisi ecològica que estem vivint. Cal actuar abans que la bellesa de la natura es desfaci, com si es tractés d’una antotípia.
Col·lectiva de Processos
Durant la seva estada, cada resident va tenir un dia per dur a terme un taller teòrico-pràctic en què va explicar una tècnica experimental a la resta del grup. La residència tenia com a objectiu crear una petita comunitat horitzontal d’aprenentatge col·laboratiu, on es van treballar vuit tècniques diferents, en lloc de ser un espai on cada participant desenvolupés individualment els seus projectes personals. La residència va concloure amb una exposició col·lectiva que mostrava el procés d’aprenentatge de les diferents tècniques, més que els resultats, i que es va presentar a la planta baixa de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya durant l’Experimental Photo Festival a Barcelona.
Coordinadora: Célica Veliz
Artistes: Annette G. Parra, Cara Coombe, Estefanía Montenegro, Juan Carlos Rodríguez Ogarrio, Lilian Barbon, Lorenzo Angelo Vecchio, Lucía Néspolo, Pilar Vezzani.
+ La visita a totes les exposicions és lliure i gratuïta i no cal reservar entrades.