top of page
Menu Incrips.

FESTIVAL  

PAISATGES DE CASA
Espais d'identitat, memòria i ficció

Curada per  Paula Mulatti

Autora de la fotografia  @Jana Dillo

Un lleó es reincorpora a la butaca, el gat passa una tarda en teràpia rural, un canari atén el taulell d'un despatx buit i un lleopard s'ha despistat mentre les ovelles dormen al sofà. El bernat pescador està aterrant una altra tarda de tornada a casa. Hi ha un edifici de sis plantes, cada habitant a la nostàlgia dels capvespres. Tot i això, de matinada el taxònom es troba orgullós, l'escocesa fa temps va trobar el lloc ideal, mentre que l'àvia va acabar el treball proposat per a l'hivern.
Un professor de primària per fi es jubila, mentre s'enforna el pastís al costat del record de les visites. En un altre paisatge ha aparegut el sol d'hivern i hi ha algú que ha aixoplugat un somni còmplice. Els llençols han proposat un nou paisatge, les cases al costat del camí xiuxiuejen milers d'històries, res com l'olor de l'aigua al primer bany de la temporada a què només s'accedeix gràcies a les
silencioses naus de viatges. La il·lusió es manté com una dansa a la nit vella.

La ficció entra al buit de la memòria.

GUT REACTIONS
Curada per Gal Wachs

El nostre interior, les nostres entranyes, tenen vides pròpies, es mouen soles. i els microorganismes, que hi habiten, i els moviments espasmòdics dels intestins, ens ajuden que tot funcioni perfectament, que tot estigui sota control. Però, fem una el·lipsi, què passa si ens saltem aquest control? En anglès, gut reactions és una expressió que defineix aquestes reaccions instintives que fem sense pensar. Com quan de petits agafàvem els llapis i ens posàvem a dibuixar siluetes o, mancant pinzells, pintàvem formes amb pintura als ditets. Tornem a aquesta edat, a aquest estat mental en què desdibuixàvem les regles i experimentàvem sense control, deixant-nos portar per l'autopista de la creativitat. Així com fa Rima Virbauskaite quan barreja cianotípies amb fotografies pinhole i després les revela amb cafenol. Així com Yago Soria deixant els records transmutar, Selene LaMarca, abocant cera als seus quimigrames o Elizabeth Ransom barrejant la permanència de la fotografia per comparar-la amb la no-pertinença del migrant a través del soil chromatography. Deixem-nos de seguir les regles i seguim més els nostres instints. Segur que els resultats ens sorprendran.

COLLAPSOGRAPHY
Curada per  Astrid Jacomme

I si la nostra civilització estigués a punt de col·lapsar? No en segles, sinó en els propers anys, durant la nostra vida. No es tracta de ser apocalíptic, sinó simplement el resultat d‟observacions, estudis i informes holístics d‟una vasta comunitat de científics, experts i institucions. La societat tal com la coneixem avui, basada en el capitalisme, les energies fòssils, el consum frenètic de béns i l'esgotament dels recursos naturals s'esfondra a una velocitat vertiginosa. La col·lapsologia és l'estudi transdisciplinari del risc de col·lapse de les nostres societats contemporànies, industrials i globalitzades a través de crisis econòmiques, socials i ambientals com la que estem enfrontant. La utopia d'avui pot no tractar-se de viure en un món perfecte, sinó de creure que continuarem vivint en aquest estat de benestar fals. La col·lapsografia és la nostra contribució al debat: una eina fotogràfica per ressaltar els problemes que hem de resoldre, des del canvi climàtic fins a problemes socials com la gentrificació, la pèrdua de biodiversitat o la contaminació ambiental. La fotografia experimental té una veu poderosa per defensar que tots hem de lluitar pel canvi, per protegir la bellesa enginyosa de la natura i, sobretot, posar la fe a actuar com una sola comunitat amb esperança i resiliència.

bottom of page